De Masdebondia a Torà

Reprodueixo el relat que va fer l'Isidre Gabarró de Masdebondia per al llibre del
Josep Maria Santesmasses Homes i Llops (2004).

"Fa més o menys cent anys, el capellà que hi havia a Masdebondia, mossèn Anton, havia comprat una petita propietat amb oliveres que conreava el padrí de l'Isidre i produïa l'oli que anualment comsumia el mossèn.

Al cap d'uns anys mossèn Anton va marxar destinat a la parròquia de Torà. El padrí de l'Isidre va continuar menant les oliveres del mossèn i també procurava fer-li arribar l'oli tal com li havia encomanant mossèn Anton.

Així, quan havien passat les fredors més fortes i el dia es començava a allargar, el padrí de l'Isidre guarnia l'animal amb l'albarda i la sàrria, carregava cinquanta o setanta litres d'oli i marxava, encara fosc, passant per Granyena, Cervera i Sant Ramon fins arribar a Torà. A les dotze del migdia de sol ja solia ser a la rectoria, on dinava i feia estada fins l'endemà, que tornava a desfer el camí fins a Masdebondia.

Aquest recorregut, tot transportant l'oli, el realitzava cada any fins que va arribar l'hora en què el padrí es va fer més gran i ja va manar al seu fill (el pare de l'Isidre) que ho havia de fer ell. El fill mai no havia fet aquest recorregut, i com que no coneixia els camins per on havia de passar i els trencants que havia d'agafar, li va semblar que no se'n podria sortir d'arribar a Torà. Però el seu pare li va dir que no s'atabalés, que comencés a fer camí i que es deixés guiar per l'animal, que aquest ja el duria amb certesa fins al seu destí.

I així va ser com el pare de l'Isidre va fer el seu primer viatge per portar l'oli a mossèn Anton. Sortint de Masdebondia, l'animal va travessar la Segarra i no es va aturar fins que va ser davant mateix de la rectoria de Torà."